caixafOrum '19 11.12.2019
El passat 11 de desembre vàrem poder visitar el CaixaForum. El centre, ubicat al bell mig de la zona de Montjuïc, s'ha convertit en un centre de cultura de referència tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Així, doncs,"La Caixa" haconfiat en l'obertura de nous centres del mateix estil que organitzen nombroses exposicions, conferències, i d'altres activitats.
A Barcelona el trobem situat a l'antiga fàbrica modernista Casaramona ideada per l'arquitecte Josep Puig Cadafalch al segle XX. Anys més tard, va ser rehabilitat pel seu ús cultural.
exterior de l'edifici CaixaFòrum
"En caiguda lliure"
L'exposició d'art contemporàni, comissariada per João Laia, ens mostra una visió crítica a través de l'art en relació al canvi del clima i l'escalfament global, i en crea una metàfora del tot ingeniosa que permet al visitant fer-ne una reflexió sobre el canvi generacional i la seva sensibilització, l'evolució de la societat, etc.
L'exposició es trobava en una sala relativament petita a la segona planta de l'edifici. No hi havia un ordre del tot lògic entre les obres exposades, ni tants sols cronològic. Les tècniques i materials eren diversos i versàtils, des de plàstics reeutiltzats fins a un maniquí.
En entrar a la sala de l'exposició ens topem, principalment, amb el que sembla un laberint circular fet d'uns plàstics translúcids de color groc, i, al voltant de la mateixa, es conforma la resta d'obres.
És una exposició que es basa en l'art contemporàni, un art d'extrems que busca ceracr sensacions, emocions, fins i tot rebuig per la mateixa obra. O t'agrada o no t'agrada. El fet de no tenir un significat és el principal atractiu d'aquest art, potser el propi autor buscava fins i això; que no s'entengui i crear polèmica amb el públic.
"Laberint". Àngels Ribé.
L'obra que potser més destaca en l'exposicó és el laberint circular de plàtsic translúcid groc del centre de la sala. D'uns 4 meters de llargada, l'autora cerca la sensació d'estar atarapat, fins i tot d'angoixa un cop hi ets dins. AIxò és gràcies, també, a la cromàtica de l'obra i és que la lluminositat d'aquest color (així com la resta de colors vius) són colors que ens remeten, pscigològicament, certa inseguretat.
Ribé vol que el visitant, un cop dins, vulgui sortir-ne de manera ràpida, com si estigués en caiguda lliure. a més a més, el fet de ser translúcid ens permet veure que dins i fora també hi ha gent. Amb un punt de reividició, l'obra vol fer-nos reflexionar sobre la tecnologia, i com d'atrapats ens té.
Com a reflexió, altra vegada l'art contemporàni no em remou res, no m'ha agradat. És només una qüestió de criteri propi. El respecto però el comparteixo. De totes maneres, em sembla admirable feines com les del mateix Laberint.
"Òpera, passió, poder i política"
Un viatge per la història de la música de l'òpera d'arreu, comissariada per Kate Bailey, l'exposició fa un recorregut per per les òperes i autors més reconeguts del llarg de la història amb un compendi de partitures originals, vestits d'època i una ambientació que ens remet al moment que representa, així com ens mostra la cultura, la política i l'economia de fins a 8 països i ciutats diferents, com ara Viena, Londres, París, Venècia o Barcelona.
El més destacat, i també singular, de la vista, és l'acompanyament musical al llarg de la visita; amb uns auriculars i uns sensors de moviment, a cada sala hi podiem escoltar una obra característica o representativa del país on ens trobem.
"Nabucco : Act III : Va Pensiero". Giuseppe Verdi.
És potser l'òpera que més gruix de societat ha aconsgeuit identificar i commoure, en aquest cas la societat italiana del moment i la peça principal de Nabucco és va convertir en tot un himne.
La sala està distribuïda en tres grans parts; una pantalla, una sèrie de vitrines al centre i tot un seguit d'obres i documents penjats.
A la pantalla hi trobem un video audiovisual on s'interpreta, el ja popular, "Va Pensiero". Per entrendre la importància que va adquirir aquesta peça, cal entendre el context socioeconòmic de l'època, i és que en plena submissió d'Itàlia per part d'Àustria, els italians van inicar un període de rebel·lió i moviment social en contra del domini dels austríacs.
Al centre, a les vitrines, hi trobem diversos llibres i escrits del mateix Giuseppe Verdi, així com partitures manuscrites originals.
Darrerament, penjat a les parets, s'hi mostraven pintures de l'època de personatges de l'època, així com mapes il·lustratius del moment.
Personalment, i a diferència de l'exposició de l'art contemporàni, l'òpera m'ha agradat molt i m'ha commogut. Potser sense motiu aparent, potser perquè em considero amant de la música, però de totes maneres l'òpera ha estat un art total i una enia de difussió social i cultural.