top of page

TEORIA DEL CÒMIC

QUÈ ÉS?

 

Una forma d'expressió artística, alhora que un mitjà de comunicació, que consisteix en una sèrie d'il·lustracions que, llegides en seqüència contínua, permet al lector recompondre un relat d'algun tipus.

CARACTERÍSTIQUES

 

  • Organització seqüencial: Es composa per una sèrie de vinyetes que contenen imatges. Aquestes vinyetes estan ordenades de manera que expliquen una acció.

  • Utilització de codis pictocinètics: imatges i senyals que representen el moviment, com les línies cinètiques per representar un objecte en moviment.

  • Utilització de codis audiopictòrics: Els sons es representen de manera gràfica.

  • Espai i temps: Té capacitat per transmetre la sensació del pas del tems, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.

  • Guió i dibuix: Aquests dos elements, importants per separat requereixen de dues figures, escriptor i dibuixant, que desenvolupin l'aspecte narratiu i el plàstic.

  • Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat. Per això, les bafarades poden significar un pensament, o els textos grans poden significar un crit.

  • Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes. Aquest símbols amb el temps s'han acabat adquirint com a elements del llenguatge del còmic i sovint ja es llegeixen de manera natural. Per exemple una bombeta encesa pot representar una idea, un tronc amb una serra pot representar una persona dormint ...

  • Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal intenta ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions, ... un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.

HISTÒRIA DEL CÒMIC

Si ens situem de forma estrica, les històries en l’art prehistòric que normalment explicaven una caça, es podrien situar com a iniciadores del còmic i més endavant en les pintures egípcies, els atuells gregues, els frescos romans, les pintures eclesiàstiques i els manuscrits medievals que relataven les vides de Jesús i dels sants es pot considerar com part de la història del còmic. Ara bé, hi ha gent que diu que no es consideren historietes, i cal esperar a la sàtira social i política per trobar els antecedents reconeixibles del còmic.

La seva primera aparició i possibilitat de divulgació massiva es situa cap al 1446 amb l’aparició de l’empremta i el 1789 amb la litogafia.

Es considera a Thomas Rowlandson l'inventor de l'còmic en l'any 1809. Rowlandson publica "Els viatges de doctor Syntax", potser el primer còmic o aventura seriada de la història en tenir ressonància, i en aquesta època fan la seva aparició els entrepans parlants.

El primer còmic modern publicat al món, va ser The Yellow Kid (El noi groc), el 16 de febrer de 1896 al diari The World de Nova York.

La raó és que va ser llavors quan es va començar a fer servir l'expressió "còmic" per definir la historieta en si, encara que de manera popular.

Cap a finals de segle XIX tant a Europa com als Estats Units, els diaris recorrien a diferents incentius per tal d'atraure el major nombre de lectors i, per tant, controlar el mercat. La modernització dels sistemes d'impressió als Estats Units va permetre que a partir de 1893 s'inclogués una pàgina en color en els suplements dominicals. Les sèries germinals van ser Hogan s Alley (1895) d'Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid, The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, i Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper. Van ser aquestes les que van establir les bases de l'còmic actual, amb les seqüències d'imatges consecutives per articular un relat, la permanència d'un o més personatges al llarg de la sèrie i la integració de el text en la imatge, amb els globus de diàleg.

A Espanya apareixen les revistes de còmic TBO (1917) i Pulgarcito (1921).

YellowKid.jpeg
51C1L3+fCrL._SX363_BO1,204,203,200_.jpg
tbo-siglo.jpg
148462798.jpg

 

L'autèntica edat d'or de l'còmic va tenir lloc a mitjans de segle XX, quan proliferen les tires diàries en la premsa, els comic books i els superherois. És en aquest moment quan el còmic experimenta una ràpida expansió internacional, diversificant àmpliament el gènere.

A final del segle XX el format va aconseguir la seva maduresa en la novel·la gràfica: una composició adulta, exigent, complexa, que reuneix els atributs artístics del dibuix i la il·lustració, amb la composició narrativa i la reflexió lingüística pròpies de la literatura.

En l'actualitat disposem d'un riquíssim fons de còmics, historietes, novel·les gràfiques o màniga, que són una mostra de la gran versatilitat del gènere.

LA VINYETA

​​

ELS PERSONATGES. EXPRESSIONS I MOVIMENTS

​​

En els dibuixos cal indicar, més o menys, clarament l'estat d'ànim i el temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als personatges.

Els recursos per representar les expressions de la cara s'estableixen seguint uns criteris acceptats per tothom. Per exemple:

ALEGRIA - Direcció ascendent dels trets de la cara.

POR / PÀNIC - Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.

SORPRESA - Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.

TRISTESA - Direcció descendent dels trets de la cara.

SUPERIORITAT - Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en sentit descendent.

SERENITAT - Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.

Això, però, és orientatiu. Cada autor ho recrea a la seva manera. A més, combinant els trets d'aquestes expressions se n'obtenen d'altres.

La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats signes visuals: gotes de suor (por, fatiga,calor...), línies tremoloses (fred, temor...), llamps (còlera, ràbia...), llàgrimes (plor, riure...) i altres.

ELS TEXTOS I ELS SÍMBOLS GRÀFICS

A vegades un dibuixant necessita representar un personatge molt enfadat, que s'ha quedat sense paraules, o potser no vol escriure les paraulotes que diu... En els còmics és un recurs molt usat representar aquestes situacions i moltes altres amb uns signes especials: bombes, ganivets, espirals, estrelles, lletres xineses, núvols que exploten, calaveres...

​​

De vegades es dibuixa la traducció "literal" d'una frase feta. Per exemple, "veure les estrelles" representa dolor.

Un interrogant representa una frase interrogativa i una exclamació tota una frase exclamativa.

Per indicar que hi ha moviment, cops, o xocs, els dibuixants de còmics es valen de ratlletes, núvols o altres elements...

TEXT

DIÀLEG: El text de diàleg és el més característic del còmic, és el que diuen o pensen els personatges. Normalment s'escriu dins dels fumets, però alguns autors no n'utilitzen.

 

NARRATIU: El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat anomenat cartutx.

El text narratiu no ha de limitar-se a explicar el que ja es veu dibuixat a la vinyeta, ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra. Els textos narratius tenen dues funcions:

  • serveixen per aclarir les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...")

  • serveixen per aclarir determinades imatges que poden provocar desorientació.

WEBGRAFIA

vinyeta5.PNG
vinyeta6.PNG
vinyeta7.PNG
bottom of page