FESTIVAL PANORÀMIC 24.10.2019
El passat 24 d’octubre vàrem poder visitar el Festival Panoràmic. El festival audiovisual que se celebra any rere any a la ciutat Granollers, enguany arribava a la seva 3a edició i ho feia tot fent una al·legoria a la a figura del satèl·lit del planeta Terra: la Lluna. El fil conductor d'aquesta nova edició del panoràmic fou l’efemèride dels 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna. Al llarg de l'estada del festival a la ciutat, aquest es va dividir en 4 espais diferents: Museu de Granollers, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Cinema Edison i Roca Umbert, aquest darrer va ser l'espai que vàrem poder visitar al llarg de tot el matí.
El Festival Panoràmic és una iniciativa del grup Grisart, amb Albert Gusi i Fidel Balaguer al capdevant, on busquen; a través del llenguatge audiovisual, la visualització de nous artistes del món de la fotografia i del cinema. El Panoràmic compta també amb Joan Fontcuberta, comissari del festival.
Situat al bellmig de l'espai granollerí Roca Umbert, el Festival Panoràmic va comptat una gran sèrie i varietat d'exposicions i obres de diversos artistes. Roca Umbert és una antiga fàbrica tèxtil actualment reconvertida en un gran complex cultural, artístic i tecnològic. Dins d'aquesta fàbrica d'arts, el festival el trobavem distribuït en 3 grans espais: la Nau Dents de Serra, La Tèrmica i l'Espai d'Arts (La Miranda).
Nau Dents de Serra
El primer lloc a visitar va ser la Nau Dents de Serra. En aquest espai hi vam poder trobar fins a 3 exposicions diferents: "Moon Project", "Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910" i "Le cose que si vedono in celo".
"Moon Project". Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita.
Aquesta vol fer una al·legoria a les dues cares de la lluna (la cara fosca i la cara clara). Representada en dues grans circumferències, a l'interior de cada una hi trobem tota una sèrie d'imatges en relació a la Lluna que passen per dibuixos, pintures, fotogrames, publicitat, logotips, i un llarg etcètera que ens vol fer veure tot l'imaginari que al llarg de l'a història s'ha creat sobre aquest satèl·lit.
interpretació de la cara fosca
interpretació de la cara clara
"Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910". Lourdes Delgado.
Des d'un punt de vista més històric, però sobretot científic; aquesta exposició ens mostra els primers dibuixos i gravats que astrònoms com Galileu Galilei, van realitzar les primeres imatges sobre la lluna. Fa emfàsi del principal instrument que havien utilitzat per poder observa la lluna: el telescopi, i com aquest els permet captar aquestes primer imatges científiques.
Espai d'Arts. La Miranda
Al segon espai a visitat vam tenir l'oportiunitat de poder visualitzar l'audiovisual "Alucinaje" d'Enric Maurí amb qui a més a més vam poder comentar. Aquest parlava i posava en dubte si relament s'havia arribat a la Lluna. A partir de documents i videos, el video-documental fa emfàsi en la facilitat de manipulació dels mitjans de comunicació i del mass media. El col·lqui va concloure que en aquell moment, la humanitat es va dividir en 2 parts: els qui creien que s'havia arribat a la lluna, i els que no.
La Tèrmica
El darrer espai a visitar va ser La Tèrmica, l'antiga nau de motors de la fàbrica tèxtil, actualment reconvertida en un espai d'arts i difusió cultural. Hi vam poder veure tot un seguit d'audiovisuals, sota el nom: TRANSELENITA, del reconegut autor Marcel·lí Antúnezm fundador de la cia. Fura dels Baus. Al llarg de tota l'exposició es proposa un petit viatge per la trajectòria d'Antúnez amb audiovisuals, alguns d'ells interactius, entre els quals trobem: Selenita (2015), Transpermia (2003/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC. (1998/2008) i d’altres produïts pel festival Panoràmic Granollers.
Activitat 1: "Sonata per a piano núm. 14 de Beethoven - per a guitarra i gralla". Mario Pérez i Marc Estrecha
La Lluna: nexe d’unió entre la peça musical “Sonata per a piano núm. 14” de Beethoven i el descobriment del mateix satèl·lit.
Aquesta sonata de Beethoven va adoptar el nom de “Claro de Luna”, i fou després de la mort del compositor alemany. La relació ve donada gràcies a la comparació que va fer el poeta i crític musical Ludwig Rellstab entre el primer moviment de la peça i el clar de lluna del llac de Lucerna.
La fusió de la guitarra amb la gralla pasada pel filtre de l’edició amb un aire percutiu que recorda al trap. Una sonoritat que vol ser innovadora i original.