CINEMA EDISON - JOSEP 05.02.2020

Director: Aurel
Productura: Co-production Francia-Bélgica-España, Les Films d'Ici, Les Films d'Ici Méditerranée, France 3 Cinéma, Lunanime i Tchack.
Guió: Jean-Louis Milesi
Fotografia: Animació
Música: Silvia Pérez Crus
Direcció artística: Aurel
Càsting: Animació
País: França
Any: 2020
Durada: 81 min.
1. Argument
Aquesta pel·lícula se situa al febrer de 1939, quan republicans fugien d'Espanya a causa de la dictadura franquista. El govern francès decidia enviar-los a tota a camps de concentració. En un camp de concentració es coneixeran dos homes, un d'ells Josep Bartolí, un dibuixant que busca desesperadament a la seva esposa. Anirà patint diversos enfrontaments i situacions fins arribar a tenir una bona relació amb un dels soldats francesos. Josep Bartolí acabarà arribant a Mèxic on coneixerà a la seva amant; Frida Kahlo. Tota la història de Josep està narrada a partir d'un home vell que li explica al seu net (aquest home és el soldat del camp de concentració).
2. Recursos visuals
Es tracta d'una animació, així que no hi ha plans de camera, però els intenten simular. Generalment, quan volen expressar el pass del temps ho fan amb una il·lustració i la van movent, és a dir, no creen fotograma per fotograma per simular un moviment natural, sinó que és un dibuix estàtic el qual desplacen.
També hi ha un gran canvi de color, deliniat de personatges quan estan en el present o quan tornen al passat per explicar la història. En el present (on apareix el soldat de vell) els colors són més vius i la linia és més polida, en canvi en el passat (on es du a terme tota la història) apareixen colors més apagats on predominen els marrons i els grisos, i la línia és més peluda. Juguen molt amb les llums, sobretot al camp de concentració de nit. També utilitzen molt l'efecte de la boira, per dotar de més realisme la localització geogràfica. El color de les figures és llis i ombrejat molt lleuger.
3. Opinió personal
Aquesta pel·lícula narra uns fets del tot reals i ha aconseguit, a través de l'animació, transmetre molt. He de dir que em va sobtar la relació enrtre Josep i Frida, que al final va resultar ser un fet verídic! Vaig quedar sorprès. Malgrat la narrativa fa alguns salts temporals que poden causar certa confussió, la veracitat dels fets i la qualitat de la feina fa que sigui un film àgil i agraït de veure.