FESTIVAL PANORÀMIC 15.10.2019
El passat 15 d’octubre vàrem visitar novament el Festival Panoràmic. El festival audiovisual que se celebra any rere any a la ciutat Granollers, enguany arribava a la seva 4a edició i enguany ho feia parlant de l'extimitat: l’ús intensiu de les xarxes i la necessitat d’explicar la intimitat per tal que perdi el caràcter privat per esdevenir pública. Al Panoràmic s'hi exposa tota mena de material audiovisual: des de fotografies fins a vídeos i curtmetratges, performances o il·lustracions.
El fil conductor d'aquesta nova edició del Panoràmic fou l’extimita. Al llarg de l'estada del festival a la ciutat, aquest es va dividir en 4 espais diferents: Museu de Granollers, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Cinema Edison i Roca Umbert, aquest darrer va ser l'espai que vàrem poder visitar al llarg de tot el matí. Vam tenir l'oportunitat de gaudir de la presència les explicacions dels autors dels projectes que vam veure: Anna Galí, Mireia Sallarés i Andrés Hispano.
El Festival Panoràmic és una iniciativa del grup Grisart, amb Albert Gusi i Fidel Balaguer al capdevant, on busquen; a través del llenguatge audiovisual, la visualització de nous artistes del món de la fotografia i del cinema. El Panoràmic compta també amb Joan Fontcuberta, comissari del festival.
Situat al bellmig de l'espai granollerí Roca Umbert, el Festival Panoràmic va comptat una gran sèrie i varietat d'exposicions i obres de diversos artistes. Roca Umbert és una antiga fàbrica tèxtil actualment reconvertida en un gran complex cultural, artístic i tecnològic. Dins d'aquesta fàbrica d'arts, el festival el trobavem distribuït en 3 grans espais: la Nau Dents de Serra, l'Espai d'Arts (La Miranda) i el Museu de Granollers.
Nau Dents de Serra
"Time on quaaludes and red wine". Anna Galí.
“Després de la mort del meu fill el 2017, als 18 anys, a causa d’una sobredosi, i gràcies a aquesta nova herència que deixem, la digital, descobreixo en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i internet [...]"
El primer treball que vam poder veure va ser aquest, el d'Anna Galí. La seva autora, després de la mort del seu fill l'any 2017, amb la voluntat d'entendre els motius pel qual es va suïcidar i buscar respostes, va decidir crear aquest projecte,però en un inici com a projecte personal, sense intencions d'anar més enllà de la zona personal. Gràcies a la era digital, Galí es va trobar amb tot un llegat digital a les xarxes del seu fill i a partir d'aquí, comença a narrar el seu projecte. Galí desconeixia el conntacte que tenia en Tomeu, el seu fill, amb les drogues
L'obra d'Anna Galí es trobava situada al llarg d'una de les parets de la nau Dents de Serra i estava dividida en diversos grups, des de conjunts d'imatges fins a textos i corrreus electrònics escrits per en Tomeu.
En acabar la visita de l'exposicó vam tenir l'oportunitat de fer un col·loqui amb l'autora del projecte, on vam poder preguntar dubtes i intercanviar opinions. Com he escrit a l'inici, Galí en un inci no tenia la voluntat de fer una exposició sinó que tant sols volia entendre els motius pels quals va decidir acabar amb la seva vida.
Altrament, la proposta de dol que fa Anna Galí per cercar respostes i entendre les coses, em sembla una opció totalment lícita i del tot respectable, doncs és un procés molt personal i cadascú el viu d'una manera diferent.
Espai d'Arts
"Las muertes chiquitas". Mireia Sallarés.
Aquesta exposició ja vam tenir l'oportunitat de veure-la el curs passat a l'exposició "Feminismes!" al CCCB i enguany, l'hem tornat a visitar dins del marc del Panoràmic.
Mireia Sallarés, autora del projecte "Las muertes chiquitas", va iniciar l'any 2006 un viatge de quatre anys al llarg de la rodalia de Mèxic juntament amb la seva càmera i un neó lluminós. El projecte de Sallarés parteix dels orgasmes femenins on, a partir d'aquí, va entrevistar a diverses dones d'edats i cultures diferents i poder captar-ne les seves vivències, les seves opinions, les seves sensacionsm tot això al voltant dels orgasmes.
Davant del sistema i la societat actual, explica Sallarés, li va costar una mica començar el projecte però tal i com posa de manifest el projecte "Las muertes chiquitas", els cos i el plaer reclamen el dret a participar de manera activa i trencar amb els tabús socials sobre la sexualitat.
Museu de Granollers
"Sense intimitat". Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita.
Aquesta segona part que vam visitar del festival, vam comptar amb la presència d'Andrés Hispano, autor i comissari de l'exposició.
En aquest cas, el projecte es trobava a la planta baixa del Museu de Granollers i es trobava distribuida al llarg de diversos plafons de la sala. La característica principal de tots els plafons i del material audiovisual que hi havia dins d'aquests, era la relació que hi havia els uns amb les altres: des de fotografies de gent coneguda i no coneguda fitxada per la policía fins a un recull de fotos de paparazzi. Com a part de la performance al bellmig de la sala hi havia un confessionari, una cadira típica de les sales de psicòlegs i una sèrie de mobiliari escolar antic.
L'exposició "Sense intimitat" mostra tot un seguit de fotografies, fotollibres i audiovisuals on posa de manifest tot allò privat que sempre ha estat públic, fins i tot abans de l'aparició de les noves tecnologies.